Com havíem comentat al post anterior, avui parlarem de La Ribera.
La Ribera
El barri de La Ribera és un dels barris que més transformacions ha tingut al llarg dels últims temps per diferents causes. Algunes d’aquestes causes han sigut el procés d’industrialització de Barcelona, que el va afectar especialment, sent un dels principals epicentres dels treballadors; la rebuda de immigrants de molts llocs que han anat venint al llarg dels anys; i , últimament un pla urbanístic que planeja revaloritzar la zona per convertir-se en una alternativa per les classes mitges i altes de la ciutat.
Primer parada: Forat de la Vergonya
Aquesta zona que des de la que s’accedeix des del mercat de Santa Caterina actualment se li diu Forat de la Vergonya. Rep aquest nom des de que l’any 2000 un nou pla urbanístic va fer que els veïns de la zona haguessin de triar entre remodelar les vivendes, si tenien la capacitat per fer-ho, o canviar la seva vivenda que tenien de tota la vida i per a tota la vida per un contracte en un pis de protecció oficial durant dos anys.
La zona que havia de actualment és el Forat de la Vergonya havia de ser un dels pocs jardins verds de la zona portuària. Com es pot observar no és més que una zona autogestionada o destaquen les porteries i els bancs. Es pot veure també una font que és l’únic record físic que queda del que hi havia anteriorment.
Si es segueix caminant per la zona i es dona una volta horitzontal al barri es pot observar els carrers i zones destinats a la revalorització i les zones que segueixen mantenint el toc propi del barri: la vida del dia a dia de les classes més baixes i un alt índex d’immigració que li donen un toc d’olors, colors i ambients molt diferents dels propis de Barcelona.
Segona parada: Carrer Princesa
Aquest carrer és una de les mostres de la reconstrucció històrica que ha tingut Barcelona en els últims anys per tal de donar la imatge que es busca. El carrer Princesa és producte de l’època d’esplendor de la zona com a port d’arribada de comerç i punt de trobada de les classes altes barcelonines. Durant el segle XIX quasi tots els palaus d’aquests carrers van ser remodelats per les famílies obreres que hi vivien i les van convertir en diferents vivendes.
Quan la ciutat va decidir recuperar el seu passat històric per fomentar el turisme els antic palaus medievals van ser els primers en ser remodelats i recuperats per obtenir la imatge de Barcelona com a ciutat medieval i van utilitzar-los per diferents funcions. Actualment destaca el museu Picasso.
Resum
Aquest tur no és el típic tur que mostra els monuments o els llocs més emblemàtics de la ciutat sinó que és un tur pensat per a complementar una visita prolongada a la ciutat i per que els seus clients puguin conèixer una barris que normalment no són explicats de forma real, explicant perquè són com són i que tenen de verdader i què de fals.
EL RAVAL I LA RIBERA (I)
Presentació
Aquest tur per la ciutat de Barcelona va destinat a aquella gent que vol conèixer la ciutat més enllà del recorregut turístic bàsic. Explica l’evolució de dos dels barris més emblemàtics de la ciutat.
És un tur pensat per fer a peu o en bicicleta i que comença des de la Plaça Catalunya o des de Colón. Pot ser fet per parts, en temps diferents per complementar-ho amb altres turs o pot fer-se en una sola ruta al llarg d’un matí ja que els dos barris estan suficientment a prop.
Introducció
En primer lloc tenim el barri del Raval, que està passant de ser un barri per a la classe treballadora prop de les fonts de producció a un barri revaloritzat dedicat cada cop més a una situació de residència de classes superiors així com una zona destinada al turisme i a l’oci ciutadà.
Al proper post trobarem el barri de la Ribera en el qual es observar un procés semblant però que està basat més en una evolució històrica de la zona industrial de Barcelona, junt amb la Ciutadella, i que actualment està patint el mateix procés que el Raval, un canvi d’intencions i una revalorització per tal de convertir-ho en una zona “cool” i pròpia de les classes altes de Barcelona que busquen una alternativa al barris més tradicionals.
Raval
La històrica zona del raval, situada en l’actual centre de la ciutat, ens ofereix un meravellós i interessant recorregut vital, plasmat i manifest en els seus edificis i obres arquitectòniques, en els seus carrers, les seves botigues i la organització estratègica de les construccions que el conformen. Així mateix és exemple i paradigna de l’evolució de la ciutat i de la gent, de les reinvicacions socials i de la cohesió i convivència. El barri del Raval és un barri que ha sofert molts canvis i que està en procés de transformació constant.
El fet de tractar-se d’un districte històric és un sine qua non de l’escència del Raval. Per parlar de l’actualitat d’aquest barri és necessari entendre que es tractava d’un espai atepaït, de petits carrerons, que una vegada es van obrir les muralles l’any 1859 es va convertir en residència de persones poc adinerades, que continuaren en un medi insolubre i obrer, mentre que les persones amb més recursos es traslladaven als nous barris, perfectament organitzats, preparats i delineats. La turbulent relació entre la nit i el barri, que s’omplia de música, crits, baralles, delinqüència, tràfic (cal recordar la proximitat del port) i prostitució va manifestar la necessitat de crear espais oberts i pulmons perquè els carrers i la gent respiressin.
El nostre recorregut turístic va encaminat a descobrir quines van ser les mesures més importants que es van portar a terme per tal d’adaptar i de compaginar la història del barri amb les necessitats de les persones que hi vivien. El procés va començar a finals dels anys vuitanta del segle vint i encara avui en dia continuen.
Primera parada: MACBA, Universitat de Barcelona (facultat d’història, geografia i filosofia) i CCCB
Abandonant Plaça Universitat pel carrer Tallers, paradigmàtic alhora de parlar d’ història del barri, ja que el seu orígen es remonta al s.XIII, i girant a la dreta pel carrer Valldonzella ens trobarem, al primer trencant, un dels campus de la universitat de Barcelona, concretament l’edifici de història, geografía i filosofía. Enfront seu s’alça l’antiga casa provincial de la Caritat, que va estar remodelada parcialment a finals dels anys vint, malgrat el museu que hi trobem en l’actualitat no es va inaugurar oficialment fins l’any 1994.
L’edifici, molt gran, havia estat construït l’any 1802, i havia estat possible degut al gran espai del que es disposava en aquells moments al barri del Raval, que eren camps. També la indústria -com la famosa fàbrica Bonaplata- va aprofitar-se d’aquell espai sense construir. La universitat de Barcelona és encara més recent. Sobre un descampat es va construir la facultat de geografia i història i filosofía, que es va traslladar oficialment el 2006 de la seva antiga seu. Just al costat del CCCB hi ha el museu d’art contemporani, el MACBA. La seva obra, totalment reformista i que no integra cap edifici històric en la seva seu principal (a diferència del CCCB), construïda per l’arquitecta Richard Meier i inaugurada l’any 1995, s’integra en el pla de renovació del barri, amb la intenció de donar aire i crear un espai lliure. La seva plaça (famosa actualment per el moviment skater) s’obra pas entremig dels edificis delimitant amb l’Antiga església del Convent dels Àngels, cedida al museu l’any 2006, i que ara forma part de l’equipament cultural. La capella, oposada a l’edifici principal del MACBA, sembla recordar-nos aquest passat històric del barri. L’unió d’ambdós edificis per un mateix fi ens denota la voluntat de la reforma: integrar el passat històric amb un barri modern, actiu i dinàmic.
Segona parada: La rambla del Raval.
La rambla és una recent incorporació al barri del Raval. Amb l’objectiu de demassificar l’alta densitat del teixit urbà amb una construcció pública es va dissenyar aquesta rambla. Construïda l’any 2000, i només amb una dècada de vida, ha aconseguit ser i convertir-se en un lloc central del barri. Envoltada per bars i zones d’oci omple la nit de música i ball. Una escultura gegantesca d’un gat sorprèn als/les vianants. Adquirida per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1987 i realitzada per l’artista Fernando Botero va ser traslladada al barri del Raval una vegada finalitzades les obres de la seva artèria de circulació i moviment actual.
Us esperem al proper post!
Aquest tur per la ciutat de Barcelona va destinat a aquella gent que vol conèixer la ciutat més enllà del recorregut turístic bàsic. Explica l’evolució de dos dels barris més emblemàtics de la ciutat.
És un tur pensat per fer a peu o en bicicleta i que comença des de la Plaça Catalunya o des de Colón. Pot ser fet per parts, en temps diferents per complementar-ho amb altres turs o pot fer-se en una sola ruta al llarg d’un matí ja que els dos barris estan suficientment a prop.
Introducció
En primer lloc tenim el barri del Raval, que està passant de ser un barri per a la classe treballadora prop de les fonts de producció a un barri revaloritzat dedicat cada cop més a una situació de residència de classes superiors així com una zona destinada al turisme i a l’oci ciutadà.
Al proper post trobarem el barri de la Ribera en el qual es observar un procés semblant però que està basat més en una evolució històrica de la zona industrial de Barcelona, junt amb la Ciutadella, i que actualment està patint el mateix procés que el Raval, un canvi d’intencions i una revalorització per tal de convertir-ho en una zona “cool” i pròpia de les classes altes de Barcelona que busquen una alternativa al barris més tradicionals.
Raval
La històrica zona del raval, situada en l’actual centre de la ciutat, ens ofereix un meravellós i interessant recorregut vital, plasmat i manifest en els seus edificis i obres arquitectòniques, en els seus carrers, les seves botigues i la organització estratègica de les construccions que el conformen. Així mateix és exemple i paradigna de l’evolució de la ciutat i de la gent, de les reinvicacions socials i de la cohesió i convivència. El barri del Raval és un barri que ha sofert molts canvis i que està en procés de transformació constant.
El fet de tractar-se d’un districte històric és un sine qua non de l’escència del Raval. Per parlar de l’actualitat d’aquest barri és necessari entendre que es tractava d’un espai atepaït, de petits carrerons, que una vegada es van obrir les muralles l’any 1859 es va convertir en residència de persones poc adinerades, que continuaren en un medi insolubre i obrer, mentre que les persones amb més recursos es traslladaven als nous barris, perfectament organitzats, preparats i delineats. La turbulent relació entre la nit i el barri, que s’omplia de música, crits, baralles, delinqüència, tràfic (cal recordar la proximitat del port) i prostitució va manifestar la necessitat de crear espais oberts i pulmons perquè els carrers i la gent respiressin.
Primera parada: MACBA, Universitat de Barcelona (facultat d’història, geografia i filosofia) i CCCB
Abandonant Plaça Universitat pel carrer Tallers, paradigmàtic alhora de parlar d’ història del barri, ja que el seu orígen es remonta al s.XIII, i girant a la dreta pel carrer Valldonzella ens trobarem, al primer trencant, un dels campus de la universitat de Barcelona, concretament l’edifici de història, geografía i filosofía. Enfront seu s’alça l’antiga casa provincial de la Caritat, que va estar remodelada parcialment a finals dels anys vint, malgrat el museu que hi trobem en l’actualitat no es va inaugurar oficialment fins l’any 1994.
L’edifici, molt gran, havia estat construït l’any 1802, i havia estat possible degut al gran espai del que es disposava en aquells moments al barri del Raval, que eren camps. També la indústria -com la famosa fàbrica Bonaplata- va aprofitar-se d’aquell espai sense construir. La universitat de Barcelona és encara més recent. Sobre un descampat es va construir la facultat de geografia i història i filosofía, que es va traslladar oficialment el 2006 de la seva antiga seu. Just al costat del CCCB hi ha el museu d’art contemporani, el MACBA. La seva obra, totalment reformista i que no integra cap edifici històric en la seva seu principal (a diferència del CCCB), construïda per l’arquitecta Richard Meier i inaugurada l’any 1995, s’integra en el pla de renovació del barri, amb la intenció de donar aire i crear un espai lliure. La seva plaça (famosa actualment per el moviment skater) s’obra pas entremig dels edificis delimitant amb l’Antiga església del Convent dels Àngels, cedida al museu l’any 2006, i que ara forma part de l’equipament cultural. La capella, oposada a l’edifici principal del MACBA, sembla recordar-nos aquest passat històric del barri. L’unió d’ambdós edificis per un mateix fi ens denota la voluntat de la reforma: integrar el passat històric amb un barri modern, actiu i dinàmic. 
Segona parada: La rambla del Raval.
La rambla és una recent incorporació al barri del Raval. Amb l’objectiu de demassificar l’alta densitat del teixit urbà amb una construcció pública es va dissenyar aquesta rambla. Construïda l’any 2000, i només amb una dècada de vida, ha aconseguit ser i convertir-se en un lloc central del barri. Envoltada per bars i zones d’oci omple la nit de música i ball. Una escultura gegantesca d’un gat sorprèn als/les vianants. Adquirida per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1987 i realitzada per l’artista Fernando Botero va ser traslladada al barri del Raval una vegada finalitzades les obres de la seva artèria de circulació i moviment actual.
Us esperem al proper post!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
